Ahir vam conèixer la tristíssima notícia que la Sala Ultramar tanca les portes definitivament. La sala Ultramar, ha sigut, al llarg de dotze anys, un espai de referència i d’impuls impagable per l’autoria valenciana, una de les nostres cases, en la qual les nostres sòcies i socis han estrenat molts dels seus treballs.
I per si això fora poc, amb la intenció d’obrir les seues aigües internacionals als nous i a les noves marineres, la Sala Ultramar va crear la primera convocatòria d’una residència d’escriptura impulsada des d’una sala privada (abans fins i tot que començara a fer-ho l’IVC).
A eixa convocatòria es va sumar l’AVEET amb la certesa que són aquest tipus d’iniciatives les que fan gran un projecte; un projecte sòlid amb una programació acurada que donava oportunitats a les veus més joves i a les més consolidades, una sala en la qual moltes de les nostres dramaturgues i dramaturgs han nascut, crescut i s’han fet grans.
El vaixell de la Sala Ultramar ha estat durant dotze anys fent front a tempestes, vents i onades; però no ha pogut fer front a la gran onada d’unes polítiques culturals que no tenen en compte les necessitats del sector, unes polítiques culturals que, en lloc de prestar-nos suport, ens precaritzen amb unes línies d’ajudes inoperants que ens obliguen a gastar-nos els diners molt abans de rebre’ls. Això obliga un col·lectiu precari a ser ell qui haja de finançar la cultura, quedant en mans d’una burocràcia extenuant i d’un sistema bancari vampíric.
Si les nostres cases desapareixen, si les nostres sales tanquen, qui donarà refugi a l’autoria? Qui donarà refugi a les companyies valencianes? Qui donarà refugi als espectadors i espectadores que volen alguna cosa més que una estona d’oci?
Des de l’AVEET volem agrair el treball fet tot al llarg d’estos 12 anys. Tots els qui hem entrat a les aigües internacionals de la Sala Ultramar (autoria, companyies, i públic en general) hem eixit transformats d’una o una altra manera. Perquè això és el que fa el teatre: transformar-nos. I el que ha pujat al vaixell de l’Ultramar ho sap. Nosaltres volem acomiadar-vos recordant tan sols una part ínfima del que ens heu donat. Gràcies Mertxe Aguilar, Guadalupe Sáez, Begoña Palazón, Julia Vicario, José Zamit, Ana Fuentes i a tots els que alguna vegada impulsàreu este vaixell.
No ens hem pogut estar de compartir algunes imatges de les vegades que heu acollit a l’AVEET, que ens heu obert les portes per celebrar les nostres assemblees, els nostres cursos, les nostres jornades de Teatre per a la infància i la joventut i molt més, tot el que ens heu regalat al llarg de 12 anys. El llistat d’autores i autors de l’AVEET que ha estrenat amb vosaltres seria innumerable.
Per això animem des d’ací a sòcies i socis, companyies valencianes i estatals, i al públic que ha gaudit navegant amb vosaltres que, a tall d’agraïment, compartisca un moment, un record, una imatge d’alguna vivència viscuda en les seues aigües internacionals. Una imatge que guarde la memòria de tot el que vam somniar i viure a la sala però també una acció que pose en valor tot el que volem que continue succeint a les aigües d’Ultramar que al cap i la fi són les del teatre valencià.
Perquè per a nosaltres, autors i les autores que hem navegat a les vostres aigües, ULTRAMAR MAI S’ENFONSARÀ.
#ultramarmaisenfonsara #ultramarnuncasehundira
