TRAJECTÒRIA

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Jaume I de Castelló, format en teatre i escriptura amb professionals com Roland Schimmelpfennig, Gracia Querejeta, Verónica Segoviano, Denise Despeyroux, Paco Zarzoso, David Zoob o Sanchis Sinisterra.

Aprén l’ofici teatral amb la Companyia Hongaresa de Teatre, on ha desenvolupat diferents tasques com les d’ajudant de direcció, dissenyador d’espais sonors o il·luminador, a més d’intervindre com a actor en diverses produccions com Adéu encara (2014), Saguntilíada (2020) o El último Tarzán (2022), entre d’altres. També ha treballat com a actor en peces de Rafael Ponce, Llo lo beo hasí (2012), A lo Panenka (2013) o Almas de discusión pasiva (2014); o de Sergio Serrano, El traball os farà lliures (2019) o Mapa (2020), i com a actor i ajudant de direcció en Los que comen tierra (2022) de Mafalda Bellido. Així mateix, ha realitzat tasques conjuntes de dramatúrgia i direcció com en Tejedoras de Abismos (2025) a partir de textos d’Arnoldo Liberman o una de les seues obres més estimades Escenas de la vida contemporánea con sus bichitos y todo (2023), en la qual dirigeix i fa la dramatúrgia a partir de textos de Rafael Ponce.

En 2019 escriu el seu primer text, La tristeza de los campos perdidos, becat amb l’ajuda a la creació de literatura dramàtica de l’Institut Valencià de Cultura.

En 2025 realitza juntament amb Lola López la dramatúrgia de l’espectacle Tejedoras de abismos.

En 2026, amb la seua obra Júbilo, rep la XI Convocatòria d’Autoria a Ultramar organitzada per Carme Teatre, amb la col·laboració de la Fundación SGAE i l’AVEET.

Com a director ha muntat obres per a companyies com Hongaresa de Teatre o Cia. Kalostro, així com per a les seues pròpies companyies, com La Galguera o Artimañas Teatro. Títols com Piedra y encrucijada (2018) o Las Mañas (2020) de Paco Zarzoso, Huésped (2020) de Paula Martínez, o Azulejos así ya no fabrican (2018) i Josito (2021) de Cristina Martínez, Bardammour o morir sonriendo a la luna d’Albert Boronat o La mancha (2024) de Sergio Serrano, producció de l’Institut Valencià de Cultura, entre d’altres.