TRAJECTÒRIA
València, 1948
És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de València (1974).
En els seus inicis en el camp teatral s’interessa per l’avantguarda europea i espanyola, d’autors com Samuel Beckett o Fernando Arrabal, amb uns companys de les Escoles Pies. Després, es planteja la possibilitat d’un teatre popular i apareix el Centro Experimental de Teatro. Al principi els muntatges són clàssics i en castellà, però és aquí on escriu el seu primer text en català, La pau (retorna a Atenes), amb el qual obté un important èxit. El grup, però, es dissol en dos corrents irreconciliables, els culturalistes i els polítics. Rodolf Sirera opta per aquesta darrera opció i és quan funda el grup «El Rogle» (1972-1977), format pels germans Sirera, Alfred Mayordomo, Juli Leal, Marilena Casanovas i Claudi Arenas, amb l’objectiu de muntar exclusivament teatre en valencià i cercant-ne la professionalització. Intervenen directament en el «Manifest del Teatre Valencià» que publica el diari Levante el 5 de febrer de 1974. Allí s’hi reivindica la necessitat d’un teatre actual, que tingui present la lectura històrica de la tradició, la incorporació d’autors clàssics i contemporanis universals, la normalització del llenguatge, i l’obtenció d’un ampli suport econòmic i social. De fet, es podria dir que tot aquest procés de renovació del teatre al País Valencià a partir dels inicis de la dècada de 1970 està relacionat de manera molt directa a la intervenció de Rodolf Sirera i del seu germà, Josep Lluís, amb qui escriu conjuntament diverses obres, caracteritzades per la crítica a la realitat política i social valenciana.