TRAJECTÒRIA
Dramaturga, directora d’escena i actriu.
És graduada en Dramatúrgia i Direcció d’Escena a la RESAD de Madrid. Té el Màster d’Estudis Teatrals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Completa la seva formació amb cursos amb Marco Antonio de la Parra, Sergio Blanco, Xavier Albertí, Simon Stephens o Helena Tornero.
El 2018 guanya la VIII Bienal de Dramatúrgia La Escritura de las Diferencias amb el text Asat en el jardín de las mujeres. L’obra s’estrena a la Sala Adolfo Llauradó de L’Havana i es publica, també la seva traducció a l’italià, per Metec Alegre Edizzioni.
El 2020 guanya el premi al Millor Text Original per la seva obra Por todas las lunas de hierro dins del festival MUTIS de Barcelona.
Algun dels seus textos son Soledad para dos, estrenada al Teatro Montacargas de Madrid; MAD-JFK-MAD publicat dins la col·lecció Teatro mínimo de la RESAD; Melisa, una comedia triste per Editorial Fundamentos; La Maraña, drama paranormal per Editorial Fundamentos; Carretera con curvas, presentat dins de la Marató de Monòlegs de l’AAT; Llueve en la calle, un text basat en l’obra de Fernando Pessoa; Poka yoke estrenada al Teatre del Raval de Barcelona; Cincoenrama representada al Microteatre de Barcelona; Por todas las lunas de hierro presentada a la Sala Atrium de Barcelona; Porcelanas y ratafías: episodios amorosos emancipados, escrita en coautoría amb Fran Arráez; Yo nunca me he ido de Montenegro peça experimental sense assaig ideat a la Sala Beckett; Petites tragèdies. Un collage de la fi del món, adaptació de Aleksandr Pushkin.
El 2018 funda el projecte Poka yoke Teatre junt amb l’actriu Gemma Charines, per a donar cabuda els seus textos i crear un espai d’experimentació teatral.
Com a actriu es forma a l’escola Estudis de Teatre en metodologia Lecoq i a Moveo Formació en mim corporal (Tècnica Decroux). Treballa a l’obra Lorca eran todos escrita i dirigida per Pepe Rubianes a Barcelona. A Madrid ha col·laborat amb la companyia cubana Máscara Laroye. Amb la seva companyia ha participat com a actriu en els muntatges Por todas las lunas de hierro i Yo nunca me he ido de Montenegro.