Collage: Femmella ©

Gènere: Teatre
Tema: La creació d’art amb IA
Inspiració: David Lynch
Proposa: María Bustos (fotògrafa)
Autora del text: Tomàs Verdú
Títol de l’obra: Museu LAB-LAB
Coordinació: Xavier Puchades

Museu LAB-LAB

Escrit per: Tomàs Verdú

És divendres de vesprada. El museu d’art LAB-LAB continua obert. Està petat. El seu interior atapeït no és fruit d’un esquer en forma de festa techno d’eixes que s’estilaven als museus per a atraure la gent i que se les coneixia com mediacions. Este museu tira a soles sense MDMA des de fa alguns anys. La cua arriba al cantó de la cantonada. Com cada dia. I com cada nit.

Museu 24 h.

VISITANT 6842923789 contempla una obra d’art. VISITANT 6842923790 entra a la sala. S’hi acosta.

 

VISITANT 6842923790: Mola.

VISITANT 6842923789: No sé.

VISITANT 6842923790: Ui?

VISITANT 6842923789: Has tardat.

VISITANT 6842923790: Necessitava pensar-la una miqueta. Què et passa?

VISITANT 6842923789: Ací no has de pensar massa. Només emplenar el formulari a l’entrada.

VISITANT 6842923790: Volia esplaiar-me en la resposta de desenvolupament.

VISITANT 6842923789: De desenvolupament?

VISITANT 6842923790: Sí.

VISITANT 6842923789: Hi havia una resposta de desenvolupament?

VISITANT 6842923790: No et preocupes. Era opcional.

VISITANT 6842923789: …

VISITANT 6842923790: No crec que molta gent l’emplene. Tranquil. Esta és la teua obra, no?

VISITANT 6842923789: No.

VISITANT 6842923790: Al cartell posa Resiliència IV, de Carlos Escribano Rovina, ‘El Nano d’Almassora’. Sí que és la teua.

VISITANT 6842923789: Vull que em tornen els diners.

VISITANT 6842923790: No cagues el dia.

VISITANT 6842923789: Al formulari no especificava res d’una resposta de desenvolupament.

VISITANT 6842923790: Carlos, no cagues el dia

VISITANT 6842923789: Amb raó és una merda. Només he contestat ‘sí’, ‘no’ o ‘potser’. I tu a esplaiar-te amb la tira de detalls.

VISITANT 6842923790: Carlos, para. Estàs cridant l’atenció.

VISITANT 6842923789: A qui li ha d’agradar esta merda?

VISITANT 6842923790: No li ha d’agradar a ningú. Només estar ací. I quan isques del museu deixarà d’existir. I s’ha acabat. Un altre dia tornem i en fas una nova. Anem a buscar la meua.

VISITANT 6842923789: De veres t’agrada?

VISITANT 6842923790: Sí, mola… És interessant.

VISITANT 6842923789: Interessant…

VISITANT 6842923790: Sí. Vinga, anem.

VISITANT 6842923789: Mira-la bé, per favor. És una puta escala mecànica de 9 a 10 metres sobre la qual ascendixen sofàs en forma d’animals melancòlics. Mira! Acaba de pujar un sofà-tucan depressiu. I ara un sofà-girafa tristot. I quan arriben dalt… a explotar. Com aquell sofà-cocodril ploró… 3, 2, 1. És patètic. Això és art? Leviten com globus durant uns segons i detonen. En pilotes de colors.

VISITANT 6842923790: I com esperaves que fora la teua obra d’art?

VISITANT 6842923789: Això no és la meua obra d’art. L’ha generada el museu.

VISITANT 6842923790: Amb les teues respostes.

VISITANT 6842923789: Predeterminades. No expressen el que porte dins.

VISITANT 6842923790: I què portes dins?

VISITANT 6842923789: Un cabal.

 

Un altre animal-sofà explota. Un fragor dolç envolta l’estança. Fa ‘pop’, com una bambolla de xiclet en punxar-se. Una pluja de pilotes roges i, alguna blava, es precipita plàsticament sobre els visitants. L’aiguat para.

 

VISITANT 6842923790: És graciosa.

VISITANT 6842923789: Una obra d’art no es crea per a fer riure.

VISITANT 6842923790: Als turistes japonesos també els fa gràcia.

VISITANT 6842923789: Que s’empugen a l’escala i que exploten en pilotes grogues. A vore si els fa tanta gràcia.

VISITANT 6842923790: Collons, Carlos! Per a estar en eixe pla, au cap a casa.

VISITANT 6842923789: Ho sent. No pensava que açò seria tan frustrant.

VISITANT 6842923790: T’estàs prenent massa seriosament açò de ser artista per un dia. A LAB-LAB la gent ve a disfrutar.

VISITANT 6842923789: Crec que seria un artista desmanotat. Amb multiplicitat de missatges inconnexos… És per la pregunta de desenvolupament. Estic segur.

VISITANT 6842923790: El museu no té en compte només les teues respostes.

VISITANT 6842923789: M’esperava un quadro penjat. Un paisatge muntanyós que catapultara frescor. O una escultura de fang. O potser una cosa més boja… com una escultura d’un cotxe volador esculpida en marbre. Però no açò. Açò no és art.

VISITANT 6842923790: La teua obra no deixa d’atraure altres visitants.

VISITANT 6842923789: Perquè és pura parafernàlia.

 

Un altre animal-sofà, amb ànima d’Elliott Smith com a mínim, explota. Esta volta les pilotes són verdes, morades i taronges.

 

VISITANT 6842923789: Se’n riu tot el món. Crida excessivament l’atenció.

VISITANT 6842923790: Warhol estaria encantat.

VISITANT 6842923789: Però açò no crida bé l’atenció. La crida mal. La crida fatal

VISITANT 6842923790: Crec que qui està cridant fatal l’atenció eres tu. Aquell senyor no ha deixat de mirar-nos. Anem a buscar la meua, va.

VISITANT 6842923789: Un segon, espera. Vine. Mira esta. No seria el meu estil com a artista, però mira-la. Una moneda d’un euro apegada en terra. Impossible d’arrancar. El rei Artur no va estar ací. Senzilla. Directa. Fàcil. Interactiva. Connecta. Sense misteri. Ací el museu ha captat l’ànima del visitant que ha emplenat el formulari. El seu jo interior.

VISITANT 6842923790: Per favor, para.

VISITANT 6842923789: O esta altra. Una grua! Una grua de construcció en forma de crucifix. Fe perenne. Però no, jo havia de fer esta merda d’obra.

VISITANT 6842923790: Mira, jo me’n vaig.

VISITANT 6842923789: No ho veus? La penya no para de mofar-se. De la meua obra. De mi.

VISITANT 6842923790: No l’havia creada el museu?

VISITANT 6842923789: S’ha acabat!

 

VISITANT 6842923789 es dirigix enfurit cap a la seua obra.

 

VISITANT 6842923790: Carlos, para, collons! A açò li diuen Museu-LAB-LAB per alguna cosa. No passa res si la cagues.

VISITANT 6842923789: Burguer-LAB! Fundació-LAB! Teatre-LAB! Només és un terme encunyat pels moderns per a restar-se culpabilitat davant dels seus fracassos. Però no és un justificant. Ni una patent de cors. Mates algú per intoxicació al teu restaurant, però com és un Gastro-LAB ens en riem i ens peguem palmadetes a l’esquena mentre xafem el cadàver. Qui vol fracassar? Ningú. “Fracassa una altra volta, fracassa millor”. Això s’ho repetixen com lloros els fracassats. Els qui no han fregat ni amb la punta de la seua imaginació el que és l’èxit. I jo no soc un artista. Però tampoc soc un fracassat.

 

VISITANT 6842923789 sacsa amb acarnissament la seua obra d’art, en busca del que per a ell ha de ser l’èxit, o almenys, l’absència de fracàs. A pesar dels seus intents, no aconseguix destrossar-la. VISITANT 6842923790 intenta detindre’l en va.

VISITANT 200356, qui està una estoneta observant-los, abandona la sala. Travessa el museu. Ix. Resiliència IV es desvanix. Els turistes japonesos es desvanixen. VISITANT 6842923790 i VISITANT 6842923789 es desvanixen. Tot l’interior de la sala es desvanix.

Excepte l’obra Fe perenne.