TRAJECTÒRIA
(València 1976)
Si he de dir que la meva carrera o trajectòria es una fletxa recta i perfecta al centre de la diana, ja podeu deixar de llegir. Sempre he estat lligat a l´escriptura per causa del meu avi. Era un home prou complexe, recorde sempre que no sortía mai de la seva habitació i la remor de la màquina d´escriure, era una cosa que em va colpir de ben menut. No us enganyeu, la meva rel·lació amb el meu avi era terrible, un home de rel·ligió i franquista, director del correcional de menors, davant d´un xiquet criat en un entorn prou New Age, combinació explosiva. Be, passat aixó, el que em va quedar es l´adicció d´escriure i el plaer solitari de les paraules.
Més endavant estudiaré art dramàtic a l´ESAD (abans había provat psicología i fil·losofía mentre treballaba de moltes coses que ara no nomenaré) Ho completaré amb un curs d´aptitud pedagògica. Mentres tant forme part de la companyía Visitants teatre, amb qui comparteixo 13 anys de la meva vida com actor. També amb la Fura dels Baus i un projecte operístic que comença a 2006, el que ens fa treballar varies temporades al Maggio Musicale Fiorentino a la ciutat de Florència, sota la batuta de Zubin Metha, al Palau de les Arts, a La Maestranza de Sevilla, i els darrers 4 anys a la Houston Grand Opera i al Teatre Nacional de Taichung.
Respecte a la dramatúrgia, apareix d´una manera natural, la base forta del meu treball personal es la poesía, el relat curt i les històries que escrivía per als meus amics. A l´any 2006 vaig presentar a un premi de teatre de l´ESAD, Trashumantes, que podreu llegir a la web de l´associació, va ser dirigida per Ita Aagaard al 2007.
Segueixo la meva formació amb Moveo, Mar Navarro, Paco Zarzoso, Jose Sanchis Sinisterra, Alejandro Tantanian, Chema Cardeña, Sol Garré, Jim Gleason(Actor´s Studio LA), Leo Bassi, Stefan Haves (Cirque du Soleil) i d´altres. He donat classes de teatre i tècnica corporal a la Universitat de Lamar a Beaumont (Houston) i a la Galileo Galilei en València.
I tot i aixó, trobe que estic sempre al principi del camí, causa directa i símptoma de sentir-se de bell nou aventurer davant d´una pàgina en blanc.