Collage: Femmella ©

Gènere: Teatre
Tema: La mirada fotogràfica
Inspiració: Agnès Varda
Proposa: Berta del Río (Investigadora cultural)
Autora del text: Sònia Alejo
Títol de l’obra: El tacte de les parpelles
Coordinació: Xavier Puchades

El tacte de les parpelles

Escrit per: Sònia Alejo

Bany, sol, arena
ones,
capvespre, llum, brisa,
ensopir,
ones,
pins, arena, cos
sol,
horitzontal, peus, braços,
més pins,
cel,
ulls, obrir, despertar,
ones,
callar, quietud, silenci,
a prop, ulls, tancar,
dormir, observar,
ones,
mirar, intimitat, mirar-se,
més ulls,
observar,
més ones,
silenci,
minuts passar lent.

Vore dormir algú és una cosa tan íntima.
És allò més íntim que podem fer amb algú
no menjar ni cagar ni tan sols follar.
Tampoc no ho és tant dormir.
Pots dormir amb algú,
compartir el llit
i no sentir cap intimitat.
Cal una confiança cega
per a deixar-se mirar quan estàs entre somnis
i molta admiració per a mirar algú quan dorm
i respecte mutu per a fer ambdues coses
recíprocament.

Capvespre, sol, arena,
ones
pins, ombra,
pell, ulls,
més ones,
més pins,
més ulls,
més pell,
la brisa,
la mar,
la sal.

Mirar-te de més a prop.
M’aprope més
i més.
Tanca els ulls,
Sense tocar,
encara no.
Mirar-te de molt a prop.
Sense tocar,
de molt, molt a prop.
Sóc la vora del dibuix del teu cos.
No en paper,
en esta realitat.

Minuts passen lent,
sol, apaga, suau,
extinció,
brisa, pins, arena,
ones,
capvespre,
ulls, mans, pell,
més ones,
més pins,
un núvol.
Quietud, lent.
Lentament, mirar.
No tocar-te,
mirar.

Els meus ulls estan tan a prop
de tu que quasi no et veig.
Les formes que t’identifiquen
dès d’ací són fragments,
trossos sense forma definida,
com un trencadís.

Has estat tan a prop d’algú que has sentit por?

La mar, la pell, la sal,
la brisa,
una gavina.
Pins, arena, ones.
Més pins,
darrere el sol.
Més ones,
més ulls,
més pins,
més cel,
més pell.
La pupil·la obre, tanca.

Les taques diminutes de la pell.
Cada cabell gegant que conforma la cella.
L’arrel dels cabells,
el porus per on ix cadascun dels pèls,
la comissura humida dels llavis,
la nou amb els pèls,
els pèls que poblen les cames,
els braços, el pit,
les formes que dibuixen
com cercles inacabats
que després s’alinien
i continuen fins al mel·lic.
El sexe flàcid, tranquil, relaxat, a l’espera.
Ara em quede ací,
amb el cap al teu ventre.

Horitzontal, relleu, cames
genolls, peus, dits,
l’arena, la mar, el cel.
Al·lineació perfecta.
Brisa, gavina, sal
taronja, llum, ombra.
Observar, objectiu,
diafragma, iris, pupil·la, cristal·lí,
l’anatomia dels ulls.

I des d’ací observe el relleu
de la teua horitzontalitat.
A un costat
les cames
i allà els peus,
tan blancs.
Em gire.
A l’altre costat
els braços,
el tronc,
el cap.
I torne a recòrrer.
Mans relaxades,
braços, coll
la nou,
engoleixes sal·liva,
es mou.
Continúe.
Una orella.
Et parle baixet,
xiuxiuetge.
Escoltes ara les ones?
Ara tu.
Toca’m.
Amb les parpelles.
Acarona’m.

Ulls, obrir, tancar,
acaronar, colpejar, mirar,
sense mirar,
parpadetjar.
A prop, nas, llavis,
moure, obrir, tancar.

Només cal obrir y tancar els ulls molt d’a prop.
Fes-m’ho tu.
La galta, el front, el nas,
els llavis, el palpís del meu dit cor.
Este mugró.
Ara l’altre.
Venta’m tota amb les parpelles.
Frega’m tota amb cada parpadeig.

Ones, pins, cel,
gavina, arena, sal,
més pins,
més ones,
més pell,
eriçar,
capvespre, llum, ombra,
taronja, rosa, gris,
núvol, brisa, més sal.
Obrir, tancar, capturar,
llum, disparar, retindre,
instant, instantània,
recordar.

I em vas acaronar tota amb les parpelles
en el silenci ensordidor d’un desig lent i conscient
de cossos madurs i tous a punt d’envellir.

Les ones van emmudir
o potser jo no les sentia.
Alguns espills s’aproparen i ens miraven
com voyeurs.

La intimitat era mirar-te mentre dormies.
La sensualitat era sentir la teua parpella als meus llavis.
El paradís era una platja i una pinya.
Si m’obriren, dins de mi trobarien platges.

Capvespre, pins, ones,
ulls, saliva, mans, pell.
Fosc.

A la memòria de tots els amants que ens deixaran envellir en pau.