Collage: Femmella ©

Gènere: Teatre
Tema: L’anhedònia i altres alteracions de l’afectivitat a l’era del turbocapitalisme.
Inspiració: Yorgos Lanthimos.
Proposa: Óscar Brox (crític i comunicador cultural)
Autor del text: Román Cebrián Cerisuelo
Títol de l’obra: Anhedonia alba
Coordinació: Xavier Puchades

Anhedonia alba

Escrit per: Román Cebrián Cerisuelo

este és el tros

este és el tros que m’han assignat

este el tros per a mi

cadascú el seu

este és el meu

cadascú amb el que li toque

no són tots iguals

mai n’hi ha dos trossos iguals

són pareguts, però no són iguals

este és el meu

el que m’ha tocat a mi

m’hagués pogut tocar un altre

m’ha tocat este

és l’atzar del concurs

d’un concurs establert

obligat a establir-se

obligat a ser

un concurs

una obligatorietat concursada

jo soc el concursant i este és el meu tros

el que m’ha tocat

el que m’han assignat

un tros amb moltes flors

encara que no serveix de res saber que hi ha moltes flors

tots els trossos que ens assignen tenen moltes flors

per això ens els assignen

perquè tenen moltes flors

s’han de comptar d’una en una

s’han de comptar una rere l’altra

sense cap rellevància d’una sobre l’altra

però cal anar sumant

una

i després dos

i després tres

i després quatre

i després cinc

i després sis

i després set

i després huit

i després nou

i després deu

i després onze

i després dotze

i, aixina, una rere l’altra, comptar-les totes

comptar totes les flors

sense major importància

però s’han de comptar totes i cadascuna d’elles

és precís

i s’ha de ser precís

i s’ha d’anotar

s’ha de fer registre de tot

tot perfectament anotat

burocràticament anotat

burocràcia científica i mil·limètrica i arxivada

el quantum

la mensuratio

la metrologia de l’exactitud

la racionalitat quantificadora

 

este tros té 47875 flors

blanques

totes elles blanques

podrien ser grogues

o roses

o blaves

però estes són blanques

totes elles blanques

totes elles Anhedonia alba, herba pallida sin odore, floret noctu et lacet in sole

i cal menjar-se-les una rere l’altra

sense cap altra ambició que menjar-se-les

sense major plaer que una rere l’altra fer-les desaparèixer

mastegar-les dues vegades i engolir-les

engolir-les de pressa

engolir de pressa

sense més

de pressa, però ordenat

sense més ni més

i, aixina, una rere l’altra

mecànicament

compàs isòcron

no celebrar res

oblidar-se de cada flor una vegada ingerida

pètals

i sèpals

i tija

en l’estómac, esbudellades i oblidades

arrancades

i engolides

engolides i desaparegudes

desaparegudes de la terra

desaparegudes del tros

i demà tornar a començar

el concurs

l’atzar del concurs

la violència de l’atzar

l’atzar establert

l’obligatorietat de l’atzar

l’assignació

un altre tros

cada dia un altre tros

demà passat, un altre tros

sempre un altre tros

hem d’acabar amb totes les flors silvestres

fins que no en quede cap

fins que no n’hi haja flors silvestres

 

este és el meu tercer tros

soc principiant i alhora ja soc expert

128763 flors silvestres ingerides

mastegades sense ambició

sense dolor

sense plaer

sense gust

me xorra la saliva i no me torque

terra

saliva

fang

les comissures, de fang, i no me torque

i me parlen i no escolte

només enfront meu, ara mateix, la següent flor

i una altra

i la següent

i una altra més

i una altra una altra vegada

i una més

i aixina a cada instant

és el concurs

el meu present

aixina

sense parar

fins que no en quede cap

fins que no quede ni una sola flor.