Collage: Femmella ©

Gènere: Teatre
Tema: Viure envoltats d’estímuls constants.
Inspiració: Memphis Group.
Proposa: Such (artista visual i dissenyadora)
Autor del text: Toni de Paco
Títol de l’obra: Atrapats pel group de Memphis
Traducció al valencià: Albert Bellés
Coordinació: Xavier Puchades

ATRAPATS PEL GROUP DE MEMPHIS

(Sense poder eixir?)

Escrit per: Toni de Paco

 

La jove parella, quasi a trenc d’alba, reclinats en un escorç impossible sobre el sofà de la nova llar.

2- Oh, mama.

1- Mama?

2- He tancat les parpelles i hi havia mil stories.

1- Creia que dormies…

2- Cercles, formes, vectors… És tot tan variat, veritat?

1- Tot, excepte la música. Fes el favor de canviar-la…

2- Adore esta cançó. Té un patró asimètric. La melodia jau sobre una geometria acolorida… Totes eixes tonalitats, sublims… platejades… Tu toca, toca…

1- Que toque?

2- És com si les notes suraren suspeses traçant feixos porpres i daurats… penjades d’un pentagrama de ratlles platejades…

1- Tu sí que estàs penjat, sí…

2- Oh, endormiscament, mon amour! Vas portar a eixes senyores del cantó, a Zuckerberg i Putin… i a un simpàtic grill en el paquet d’Amazon… i jo, ací, mentrestant, amb ànsia, sense pressa, tan a gustet a la meua chaise-longue carmesí.

1- Carmesí?… Que cursi, per Déu…

2- Sobre el moble del bany, quasi fent equilibris, en el punt més alt descansava, sublim, Mariscal…

1- Eixe gat sempre apareix en el lloc més estrany.

2- Tu deixa que s’hi adapte… que conquiste el seu espai.

1- Estava una miqueta ansiós amb la festa… I tu també

Pausa

2- Tinc mil notificacions i centenars d’estats pul·lulant-me al cap.

1- T’has passat tota la nit amb el mòbil. A saber què has penjat…

2- El món està penjat, mama… I totes i tots, també estan penjats. Són, a voltes, amables, però estan en alerta. Esperen un descuit per la meua part i jo… I jo…

1- Et vaig dir que no mesclares, però tu. T’ho vaig dir o no t’ho vaig dir?

2- Esta era la nostra festa, mama!

1- No hem brindat a soles, encara… Amb tant de destarifat pel mig…

2- Oh, mama!, oh, mama!

1- I torna-li amb la mama… Vols parar la cançó?

2- Tot és tan absolutament cromàtic, tan estrident… tan… happiness.

1- Què es pot esperar d’un polsim d’un rosa tan cridaner?

2- Estic amb el gustet, mama…

1- I tant… i tant…

2- Si sempre fora així… una vida completament hot-pink!…

1- Serà esnob el tio… Hot-pink, diu…

2- …una vida espacial…

1- Especial diràs…

2- Es-pa-cial! Amb pa… amb pa… Pa-pa-pà

1- Ai, mare… Estàs super-penjat…

2- Pres entre dos temps infinits…

1- Quins temps ni quins temps?

2- Un passat que encara no és present i, en canvi, ja quasi és un futur… Una estació desproveïda de grisos desganats…

1- Tu sí que estàs absent, sí, i tocaran les 6… I ací seguim…

2- No havíem de brindar?… Per la nostra nova llar…

1- Estàs tu pa brindar… Quines coses més rares dius. Què sents?

2- Una espècie de fluctuació, de sinestèsia activa de tots els sentits.

1- Mala col·locà… Estàs…

2- I no estic… Ara, per exemple, estic a la cuina preparant gintònics. I, en canvi, una força m’engul i em projecta cap avall… Això sí, este engolir és suau, un descens tou com les plomes d’un pardal…

1- Tu sí que eres un pardal!

2- I am a pink flamingo! Això és!

1- Flamingo? Anem a la terrassa, que et pegue una miqueta l’aire… Alça… Eh! Escolta, nene! Hi ha algú ahí?

2- Estic i no estic… Sobrevole els cims del panteisme psíquic des d’una butaca orellera de tres potes…

1- No comment, nene…

2- No comment, mama… Iee…

1- Tu, ara, tan sols mira el cel i calla… Calla’t ja, per Déu!

2- Em calle, em calle…

1- Ssssh!

Pausa

2- Hi ha massa coses… Observa, per exemple, este skyline. Massa comerços i massa gent… i massa cases i massa iPhones… i massa tontos i massa espavilats… i massa links i trastos, en esta gran ciutat… Hi ha massa gent tractant de viure. Dins d’este univers potser habiten centenars i centenars d’universos… i dins d’eixos centenars i centenars d’universos, hi deu haver altres centenars, i milers i centenars de milers d’universos.

1- Oh, mama.

2- I estem, tu i jo, ací, sota este cel immens que està al nostre univers… I ara es retallen els nostres cossos, a penes dos siluetes en penombra pintades a la terrassa del saló, un saló que no existix encara i potser hàgem d’inventar-lo enmig del tumult dels dies i les vides alienes dels altres… i del soroll, i d’eixos fanals que comencen a apagar-se.

Els dos miren al cel

Silenci

1- Wow, mamaaaaa…!

Pausa

2- Que bonic seria vore ploure del revés…

1- Seria tan senzill com posar-se del revés. Mira…

2- Quina gran paleta de colors…. El sol se sembla a una taronja nàvel.

1- Encara és un cel blau Klein.

2- Oh, mama… Que bonic…

Pausa

1- Eixe miol no és de Mariscal…?

2- Vine amb nosaltres, mixinet! Anem a vore junts com naix el dia…

1- Ai, Déu meu! Et mate! Què és el que han fet amb tu, Mariscal?

2- No va ser una idea meua, ho jure…

1- Tinc un gat groc!…

2- T’has rigut una miqueta…

1- Ha-ha… Et mate…

2- Puc fer un estat?

1- No, no i no. Rotundament no…

2- Tu saps la de likes que…?

1- Vine ací, Mariscal. Ai, pobre…!

2- T’ha fet una miqueta de gràcia…

1- Quina colla de tarats! Demà t’arreglem, Mariscal… Qui vos va dir que ell no volguera ser un gatet gris?…

2- Brindem?… Per què brindem?

1- Brinde pels estímuls constants desapegats de la saturació immediata del cap de suro de l’algoritme digital. Per la sobreexposició entesa, no com una dinàmica que implique una desconnexió crítica davant dels discursos mercantilistes, ni tampoc com la imposició d’un element merament recreatiu desvinculat d’una modalitat complexa de coneixement i desenvolupament comunicatiu…

2-. Oh, mama!… Em pixe…

1- Haha!

2- Haha!

1- Txin-txin?

2- Txin-txin!

Despunta el nou dia sobre la gran ciutat sota un cel quallat de tons acolorits, vivaços, refulgents.