VIII Jornades de Creació d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut
Del 2 al 6 de juny de 2025
Una trobada adreçada a professionals de les arts escèniques, docents i qualsevol persona vinculada amb la creació i el món dels joves i els infants. Amb la voluntat de reflexionar i posar en valor la creació actual d’arts escèniques per a la infància i la joventut, fomentar tota mena d’escriptures, dramatúrgies i propostes artístiques per a xiquetes, xiquets i adolescents com una eina per al seu desenvolupament vital, educatiu i emocional.
Des del seu inici, les Jornades han estat organitzades per l’AVEET (Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals) i patrocinades per la Diputació de València per mitjà d’Escalante Centre Teatral, i enguany compten amb la col·laboració de Fundació SGAE i la Universitat de València. Enguany, després de patir al nostre territori la catàstrofe de la Dana del 29 d’octubre, volem apropar la mirada especialment a la creació local i el compromís dels i les artistes de l’escena valenciana amb el seu context.
FORMACIÓ. TALLER D’ESCRIPTURA PER A LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT
“Des d’on i per a qui: reflexions al voltant d’una dramatúrgia per a la infància”
Impartit per PACO ROMEU
DATES: De Dilluns 2 fins Dijous 5 de juny.
LLoc: Sala de Juntes SGAE
Horari: 10:00- 14:00h
S’abordarà l’escriptura dramàtica infantil des de tots els seus possibles vessants (autoria del text literari, dramatúrgia del text espectacular i adaptació), posant especial atenció en les diferents formes de recepció del text per part dels menuts (com a lectors, com a públic, com a actors).
L’objectiu general serà reflexionar i fer plantejaments pràctics al voltant de les diferents estratègies de les quals disposem per tal d’afrontar les necessitats específiques de cada tipus de treball. Durant cadascuna de les jornades ens centrarem en un aspecte diferent del text (temàtica, llenguatge, estructura, estil…), repassarem els enfocaments que ens aporta la teoria teatral existent i, sobretot, farem els nostres propis plantejaments pràctics a partir de propostes específiques representatives de cada tipus de treball.
Cost del curs per als assistents:
SÒCIES AVEET + SGAE 25
SÒCIES ALTRES ASSOCIACIONS 35
NO SÒCIES 45
LINK INSCRIPCIONS
TROBADA AMB PROFESSIONALS DE LES ARTS ESCÈNIQUES PER A LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT:
“Creació i context: paraules, objectes i imatges per tindre cura del món”
DIJOUS 5 VESPRADA
LLOC: Espai Cultural; Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, 1ª planta.
16:30h. PRESENTACIÓ DEL MANUAL PER A DOCENTS:
Del Río, B i Serra, C.
Per què fer teatre a l’aula? Situacions d’aprenentatge a través del teatre valencià contemporani. Edicions 96
Amb la presència de Berta del Río, co-autora.
17:30h. TAULA REDONA:
Dramatúrgia en acció. Projectes artístics davant contextos de contingència social
Fets com el patit al nostre territori el 29 d’octubre de 2025, ens fan pensar que l’art ha sigut des de sempre una ferramenta per a la reflexió col·lectiva però també per a la integració de les realitats doloroses, el dol individual i comunitari, la restitució de la comunitat i l’empenta de l’alegria.
Convoquem en aquesta taula a creadores/ors amb projectes que treballen en contextos de contingència social amb l’objectiu de mobilitzar la reflexió, visibilitzar desigualtats i/o generar comunitat.
Sònia Alejo (Cremallera. La Medusa), Xavier Learreta i Manel Mengual (Gori-Gori. El Ball de Sant Vito), Sara Pinedo (Al otro lado de la vía. Lxs de Abajo. Mèxic) i Dani Tormo (Un instant de bellesa d’Escena Erasmus).
Modera la taula: Pedro Montalban-Kroebel (en representació de l’equip impulsor de Zero Responsables. Dramaturg).
Més info PARTICIPACIONS TAULA:
– D’on naix la necessitat d’aproximar-se a la catàstrofe? Sònia Alejo: “Cremallera” aborda la situació dels menors en un cap de refugiats caminant pels marges del tema principal i tractant de posar el focus de nou allà on deixem de mirar quan una nova actualitat s’imposa.
– Gori gori, el dol i l’imaginari de la mort en la infància. Xavier Learreta i Manel Mengual: Parlar de les pèrdues a la infància s’adentra, encara hui, en un terreny ple de silencis i eufemismes. El teatre de titelles, mitjançant el llenguatge simbòlic i l’emoció compartida, ens obri la porta per abordar la qüestió amb naturalitat i delicadesa i fomentar espais de diàleg sensibles.
– Present, no ens diguen futur: Escriptura situada en el col·lectiu d’art comunitari Lxs de abajo. Sara Pinedo: Compartisc breument el procés de fer dramatúrgia a molts caps i mans de diverses grandàries, per a una obra de circ i teatre que parle de l’abandó escolar en el marc d’una pandèmia. O millor dit, de com deixar que el paisatge, els objectes i la nostàlgia parlen i nosaltres els escoltem atentes.
– Reflexions al voltant d’Un instant de bellesa: dramatúrgia d’urgència després de la catàstrofe. Dani Tormo: A l’octubre de 2024 una DANA sense precedents va colpejar el sud de València. Les aigües van arrasar tot al seu pas, deixant enrere un paisatge terrible de pèrdua i desolació. Enmig del caos i la destrucció, però, hi hagueren instants de bellesa: fileres de voluntaris, campanyes solidàries, professionals arribats de tot el món, flaixos de llum que ens van recordar com la vida troba maneres de renàixer. D’eixos instants de bellesa parlen els textos d’Anna Marí, Carles Alberola, Sergio Serrano, Maria Andrés, Màximo Huerta, Carmen Amoraga, Joaquín Camps, Jaime Millàs, Marta Toso, Sara Olivas i Daniel Tormo.
– L’experiència de “Zero responsables”. Pedro Montalbán-Kroebel: En 2010 un grup de professionals del teatre valencià van presentar Zero responsables: una “acció” nascuda com a resposta al denigrant oblit al qual s’havia sotmés a les víctimes i familiars de l’accident de metro de la ciutat de València, ocorregut el 3 de juliol de 2006. Havien mort 43 persones, altres 47 van resultar ferides, a l’inaudit fet que ningú assumira responsabilitats es van sumar els intents de manipulació política i de silenciament imposats des de la Generalitat Valenciana, i quatre anys després, els familiars de les víctimes continuaven manifestant-se el dia 3 de cada mes davant la indiferència de la majoria de la societat valenciana.
DIVENDRES 6 MATÍ
LLOC: Saló d’actes. SGAE.
11:30h. TAULA REDONA
Els objectes conten. Teatre de i amb objectes a la dramatúrgia contemporània
El teatre d’objectes és una disciplina escènica que explora el potencial expressiu dels objectes sumant nous camins propis als de la titella. Sorgit a França en els anys 70, explora una dramatúrgia visual i sensorial que convida l’espectador a descobrir noves narratives a través de la memòria, la metàfora i la poesia visual.
Convoquem en aquesta taula a creadores i projectes que posen l’objecte al centre de l’escena com a fil conductor del seu relat i poètica.
Marta Cortel (El Mar del Norte), Jaume Policarpo (Bambalina Teatre Practicable), Nelo Sebastián (Vudú Teatro), Merce Tienda i David Durán (La Panda de Yolanda).
Modera la taula: Ana Ulloa (Objetuario. Creadora).
Més info PARTICIPACIONS TAULA:
Quan la imatge pren la paraula: dramatúrgies des de l’objecte. Marta Cordel: El teatre d’objectes parteix de la imatge més que del text. A vegades és l’objecte qui desperta la història; unes altres, és la història la que busca encarnar-se en els objectes. No es tracta de transformar l’objecte, sinó de canviar la manera de mirar-lo. Una tassa trencada o una caixa buida es converteixen en símbols, i és l’actor, amb el seu gest i la seua presència, qui els dona veu. Aquesta escriptura escènica naix del visual, el poètic i el simbòlic.
L’objecte poètic davant la mirada curiosa del xiquet. Jaume Policarpo: camins en el context de la creació escènica per a l’elecció i l’animació d’objectes simbòlics en la composició de peces teatrals adreçades als xiquets.
Secrets d’un teatre que atrapa mirades (i cervells inquiets). Nelo Sebastian: La màgia ocorre quan una cullera es converteix en protagonista, quan una ombra deté la respiració de la sala, o quan el silenci parla més que les paraules. En Vudú Teatre els xiquets són còmplices: transformem objectes quotidians amb ritmes hipnòtics i espais suggerits perquè la seua imaginació complete la resta. El teatre de titelles i ombres ens permet navegar les seues pors i fantasies sense subestimar-los. Perquè ells no busquen espectacles condescendents, sinó universos en els quals perdre’s i trobar-se.
Humor objecte absurd. La Panda de Yolanda: Xicoteta exposició del procés de creació dels espectacles de la companyia, des d’on creen i quins són els seus detonants artístics, els seus referents. La Panda de Yolanda crea espectacles d’humor d’objectes i titelles per a ser representats en espais no convencionals amb l’objectiu de generar una experiència immersiva en els seus espectacles i incentivar la participació del públic.
Els objectes com a arxius de memòria. Ana Ulloa: Els objectes són autèntics viatgers del temps, arxius potencials on s’inscriuen gestos, absències, somnis i memòries. En aquesta ponència, compartiré una reflexió que naix de la meua experiència en la creació escènica, especialment en els meus treballs més recents, on els objectes han sigut el punt de partida per a construir dramatúrgies capaces de convocar memòries que transiten entre allò íntim i allò col·lectiu.
DIVENDRES 6 VESPRADA
LLOC: Saló d’actes. SGAE.
16:30h. TAULA REDONA
Infants i joves a l’escena professional. Pràctiques teatrals de participació.
La participació dels cossos i els relats de persones no professionals és una de les branques habitades de l’escena contemporània que no només arreplega la tradició del teatre documental sinó també altres tradicions com la del teatre medieval o el teatre de carrer, sovint poc visibilitzat, paradoxalment.. En l’àmbit del teatre infantil i juvenil, la participació esdevé també com una potent transversal per a molts/es artistes.
Convoquem en aquesta taula a creadores i projectes que conviden infants i joves a pujar a escena als seus espectacles.
Pau Bachero (creador de projectes escènics amb participació comunitària), Aurora Diago (Spoiler Alert de La Lola Boreal ) Lucía Sáez (Laboratori Creadores i La Subterránea) i Eduardo Zamanillo i Amparo Mayor (PTV-CLOWNS).
Modera la taula: Anna Albaladejo (Pobles en Peu d’art. Creadora)
Més info PARTICIPACIONS TAULA:
La creació col·lectiva com a escolta activa. Pau Bachero: I si deixéssim de fer teatre per infants i joves i comencéssim a fer-lo amb ells? Podem imaginar altres maneres d’apropar el teatre professional a la comunitat, més enllà de la relació escenari-platea? Compartiré experiències de creació i recerca artística on la ciutadania —i especialment els més joves— no són espectadors passius, sinó veus imprescindibles. D’aquests processos neix una convicció: hi ha una escena que encara no hem escoltat prou —la dels infants i joves que miren, pensen, senten i qüestionen el món.
SPOILER ALERT: Fa falta temps perquè succeïsca. Aurora Diago: La creació de Spoiler Alert arranca en 2019 amb un grup de joves d’entre 15 i 22 anys amb i sense experiència en arts escèniques. El procés va iniciar amb unes inquietuds definides, però sense cap resultat previst. Ens vam donar temps de conéixer-nos per a trobar què i com volíem comptar, comencem a parlar de nosaltres com a arquetips extrapolables i girem. Girem i habitem espais, teatres i contextos diversos en els quals continuem evolucionant i aprenent.
La porta d’entrada a un referent professional. Lucía Sáez. Després de gestionar i mediar en diversos projectes comunitaris i de participació ciutadana on els jóvens i infants eren una part activa -els més recents: Aplec Creadores, Laboratoris de dramatúrgia i Que ningú ens oblide-, compartim les eines utilitzades en els diversos processos i convidem a la següent reflexió: On trobem els referents artístics professionals? On estan les portes d’accés al món professional? Qui i com es configura aquest camí d’accés? Compartirem les nostres experiències per tal de dialogar al voltant d’aquestes i d’altres qüestions.
POBLES EN PEU D’ART. Una experiència de veïnats a la plaça. Anna Albaladejo: Com a cadena d’experiències d’implicació artística comunitària per mitjà de les quals els habitants dels pobles de València (ara nomenats pedanies) desenvolupaven una exploració dels seu espais vitals: físics, relacionals, afectius, interiors, simbòlics, evocadors, etc. el projecte va comboiar als veïnats, des de la xicalla als majors, per a explorar artísticament el seu poble, per a projectar junts la memòria, per a crear col.lectivament els dessitjos.
COL·LABORACIÓ ESPECIAL del públic que permetrà a la pallassa Hula mostrar els seus poders davant el sorprés pallasso Piojo. Ampar Mayor i Eduardo Zamanillo.
18:30H. PROGRAMACIÓ ESCÈNICA
Lectura dramatitzada amb titelles
Astrolabi, el viatge de Duna de Paco Romeu
XlX Premi SGAE de teatre infantil 2018
ASTROLABI ens conta el viatge de Duna, l’odissea d’una xiqueta que esdevindrà dona tractant de fugir d’un destí imposat i de forjar el seu propi. Però és també la història de totes les dones que van trobant al seu camí: al desert, a la mar, a la ciutat, a l’àrtic… Amb els seus ensenyaments, Duna anirà prenent consciència de la veritable dimensió del món i de la seua pròpia, com a ésser humà i, sobretot, com a dona.
Intèrprets / titellaires: FEDE COMÍN, LORENA COMÍN, MILA FERNÁNDEZ
Direcció: DISPARATARIO/ELSA TRONCHONI
