HERNANDO, MARCOS LUIS

Trajectòria

Vaig nàixer a Madrid i em vaig criar al Móstoles dels 80. Tal vegada per viure en una ciutat amb aqueixa miscel·lània haja crescut apàtrida en un món on es torna als nacionalismes del XIX. En comptes de banderes, vaig buscar el sol i després de llicenciar-me en disseny gràfic, vaig escapar de Madrid i em vaig arraulir a Castelló.

Sempre m’ha atret allò que serveix de transmissió d’emocions i idees. Diràs que com qualsevol mortal amb un mínim de sensibilitat. Doncs sí, però a més de sentir una immensa gratitud amb tot el que m’ha proporcionat una revelació, he intentat participar d’aquells espais comuns on ens salvem una mica de la quotidianitat. Tal vegada per això, vaig començar en l’EMT de Castelló o a l’Aula “Carles Pons” de la Uji a fer els primers muntatges teatrals amb relats propis. Finalment em vaig llicenciar en Art Dramàtic en la ESAD  i van muntar Contrahecho Pilu Fontán, Alberto Baño i jo. També vaig formar La Follia amb Amparo Urieta, Angel Figols i Begoña Santaelices. Un espai on l’important era investigar sobre el treball *actoral en la més pura línia d’accions físiques de Stalinavski i Grotovski, encara que *Artaud estava molt present en les sessions d’assajos. Una investigació que va portar a “Fallen”, una peça on l’important era l’expressivitat pura i dura.

Al final, la cosa que sempre m’ha interessat és la recerca del vehicle per a expressar d’una forma original una perspectiva diferent de la nostra societat i involucrar l’espectador.

I en això seguisc.

  • Los alegres incompetentes 2013
  • La importancia de llamarse Ernesto para un perro” 2014
  • La indudable eficacia del método” 2014
  • El barroco se nos cae” 2015
  • Per la voreta de la deriva 2016
  • Carnassa” 2016
  • Segarem ortigues amb els tacons” 2017
  • Deu està en la gespa” 2018
  • Delirium” 2019